«Avui, doncs, estic delitós de saber que l’edició del llibre de les meves memòries està enllestida. Ara sí que estic segur que els meus records passaran a la Història de la Humanitat, per portar el testimoniatge vivent d’un íntegre defensor de la llibertat que ha patit aquell seguit de situacions impensables
des del 1936 fins al 1945 i un xic més enllà. La deportació,
amb tot el que signifi ca d’horror i d’inhumanitat, m’ha marcat per sempre, per a tota la vida; la meva joventut fou esmicolada des del moment en què vaig conèixer la presó a l’edat de 21 anys i quan poc temps després vaig estar internat al camp de Mauthausen. D’aleshores ençà, l’horror no s’està de rondar les meves nits, amb el son pertorbat per uns fets viscuts, ancorats atroçment als meus records d’aquesta, una llarga nit_».