Wladyslaw Szpilman era un jove pianista jueu qmb una gran carrera al davant quan les tropes de Hitler van ocupar Varsòvia l’any 1939. En el moment que, uns mesos després, els murs del gueto es van tancar definitivament, els seus pares van haver de vendre tot el que tenien, fins i tot el piano, la seva possessió més preuada, i Spzilman es va posar a tocar al Cafè Nowoczesna, al cor del gueto de Varsòvia, per mantenir la seva família.
A diferència de la majoria de cròniques que ens ha llegat la memòria de l’Holocaust, El pianista del gueto de Varsòvia presenta la singularitat d’haver estat escrita just després de la guerra, sense patetisme victimista ni ànim de revenja, amb una precisió fotogràfica i una fredor expositiva que fa esgarrifar.