La narració dramàtica de la vida en un camp de concentració no incita ni a perdonar
ni a oblidar. Més de cinquanta anys després dels esdeveniments tràgics que van marcar el segle XX, Jacques Stroumsa fa una crida a la memòria i contra l’oblit. Al pròleg, Maria Àngels Anglada destaca la coincidència d’aquesta història real amb la fictícia que ella va escriure a El violí d’Auschwitz.