Mauthausen, crònica gràfica

Tornar a Exposicions

Mauthausen, crònica gràfica

Mauthausen, crònica gràfica
  • Museu d'Història de Catalunya
  • Caracteristiques tècniques:

    Més informació a aquest enllaç

    • Exposicions
    • Museo de Historia de Cataluña

El Museu d’Història de Catalunya posa a disposició de les institucions i entitats que ho desitgin l’exposició fotogràfica itinerant Mauthausen. Crònica gràfica, una selecció d’imatges procedents del camp de concentració de Mauthausen que forma part del fons dipositat al Museu per l’Associació Amical de Mauthausen.

L’any 1996, l’Associació Amical de Mauthausen i d’altres camps d’Espanya va dipositar part dels seus fons històrics al Museu d’Història de Catalunya. Entre aquests fons hi havia una col·lecció de negatius provinents dels camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen (Àustria). Part d’aquestes fotografies havien estat fetes entre 1940 i 1945 pels responsables nazis de l’Erkennungsdienst (Servei d’Identificació) del camp de Mauthausen, controlat per la Gestapo que s’ocupava, entre d’altres tasques, de documentar les fitxes d’ingrés i sortida dels deportats i del funcionament i la vida del camp. La resta de negatius corresponien a un reportatge sobre l’alliberament del camp de Mauthausen (1945) fet pel fotògraf català Francesc Boix, fins aleshores presoner en aquest camp i treballador forçós del seu Servei d’Identificació.

L’exposició Mauthausen. Crònica gràfica presenta una selecció de 80 fotografies d’aquest fons, algunes de les quals van ser utilitzades com a testimoni contra els nazis en els judicis de Nuremberg, l’any 1946. A través d’aquests documents es desvela un dels episodis de barbàrie i horror més punyents i impressionants de la història contemporània mundial, del qual van ser víctimes milions de persones d’arreu d’Europa, entre elles més de deu mil republicans catalans i espanyols.

La selecció d’imatges reproduïdes no pretén ser un testimoni global de l’univers dels camps de concentració, sinó només una mostra de com l’organització nazi utilitzava la fotografia a la seva conveniència. L’administració dels camps va convertir la fotografia en una de les eines privilegiades del seu funcionament, tant com a instrument burocràtic com científic o de propaganda. L’acte fotogràfic era un dret exclusiu de l’administració. Les fotografies escollides s’han inclòs en funció de la seva utilitat com a documents històrics que poden transmetre informació i permeten il·lustrar i comprendre certs aspectes de la història de la deportació. Són la captació d’un món tancat, el testimoni de la vida quotidiana, visites d’alts jerarques del Reich, membres de les SS, intents de fuga; en resum, són una plasmació asèptica d’una vida i una mort uniformitzades.

Recursos relacionats Exposicions